La cuina reté i rega les arrels culturals de les societats

Refugeat, recetas de un campo de refugiados és un llibre que recull plats tradicionals amb història i vida

Portada del llibre Refugeat, recetas de un campo de refugiados. Imatge via: @refugeat_book (Instagram)

Lola Mesado Albero. Castelló

La gastronomia mai ha deixat de ser tendència, aquest fet es pot comprovar amb la quantitat de llibres gastronòmics que es publiquen cada any. Amb el temps i amb la revolució tecnològica, la societat s’ha fet molt més selectiva amb la compra de llibres, tant siga per qüestions econòmiques o perquè són poques les publicacions que realment aporten alguna cosa interessant. Per això considere enormement curiosa i fascinant la iniciativa Refugeat, un projecte en format llibre que recull les receptes dels refugiats de diferents nacionalitats i també les seues històries amb fins solidaris.

Els autors d’aquest llibre, Laura Alfaya, Manasés Perales, Miguel Ángel Salcedo i Iván Mhamed, són voluntaris del camp de refugiats de Ritsona (Grècia) on tracten d’ajudar directament en primera persona i on s’han trobat amb persones plenes de generositat que intenten mirar amb optimisme la dramàtica situació en la qual viuen, mantenint viva la seua cultura a través de la cuina.

Aquest “receptari” narra les històries de gent de tota mena, de llocs diferents i cultures diverses, obligats a fugir de la seua llar sense destí i amb un futur incert. Però els autors ho conten des d’un punt de vista lúdic, explicant les recptes des del costat amable i la cara més quotidiana i humana d’aquestes societats marginades. Donen veu a les seues tradicions i a la seua identitat cultural. Per això la cuina juga un paper tan necessari en el dia a dia dels camps de refugiats, ja que reté i rega les seues arrels.

Al nostre país, molta gent entendrà el sentiment d’emigrar o traslladar-se a un altre país per a estudiar o treballar (òbviament no amb la mateixa pressió ni marginació com la que tenen els refugiats) i es podrà identificar amb eixe dessig de recuperar les arrels a través dels aromes i sabors de la seua cultura. Refugeat, al llarg del llibre, explica que la cuina ens manté units a les nostres tradicions i al nostre passat. Ingredients, receptes i costums que ens fan tornar a la nostra llar, a la nostra família i als nostres records.

Els autors ho van confirmar poc temps després d’arribar a Ritsona i entendre la seua gent, persones disposades a obrir les portes de les seues improvisades llars per a compartir la seua cultura gastronòmica i relatar la seua pròpia història perquè es mantinga viva. I això és el que recull Refugeat, un llibre que va molt més enllà de ser un receptari. 

Tzatziki, hummus i fatayer són unes de les receptes més conegudes d’aquesta societat però també les més destacables d’aquest llibre gastronòmic, totes amb una història humana que contar. Perquè, com he mencionat, cada plat està relacionat amb noms, rostres, memòries i experiències reals de totes les persones que mantenen viva la seua cultura. 

Actualment, la gastronomia d’Orient Mitjà i Orient Pròxim està molt demandada i per això considere que Refugeat és una bona opció per a conèixer com és eixa cuina i, sobretot, col·locar-la en un context real. Des del meu punt de vista, una bona peça gastronòmica és molt més enriquidora si a més de plasmar receptes, reflecteix la història i la vida que aquesta té darrere.