Fitcarrer aposta per la inclusió

El Festival Internacional de Teatre de Carrer de Vila-real reapareix després de la pandèmia amb una edició centrada en les persones discapacitades

Cartell publicitari de Fitcarrer 2021.

Pablo Moreno | Castelló

Sota el lema Caminem s’ha celebrat la 33a edició del Festival Internacional de Teatre de Carrer de Vila-real. Una edició més que esperada pels veïns i veïnes d’aquesta localitat castellonenca després de vora dos anys que el teatre no eixia als seus carrers. Un total de dèsset companyies, tant internacionals com nacionals i valencianes, han sigut les encarregades de conformar la programació amb més d’una vintena d’espectacles, que han emplenat Vila-real d’actors, música, comèdia, entreteniment i sobretot, de públic.

I precisament enfocat en aquest últim ha tornat Fitcarrer. Ho ha fet amb un nou format al capdavant que l’ha convertit en un festival més inclusiu. Es tracta de la creació de Mou-te, un nou servei destinat a apropar la cultura a tots els públics sense cap distinció, eliminant qualsevol tipus de barrera que impedisca gaudir del teatre al carrer. Aquest servei —que es centrava en persones amb diversitat funcional i mobilitat reduïda amb impediments per acudir a teatres d’aquest tipus—, consistia en proporcionar-li’ls un nombre de seients determinat, en espais privilegiats perquè pogueren veure les funcions teatrals en condicions òptimes —a pesar de les seues dificultats—.

Els interessats que volgueren fer ús d’aquest servei simplement havien de fer una demanda prèvia perquè tant l’organització com les entitats col·laboradores saberen els espais a reservar en cadascuna de les funcions i preparar alguns aparells de mobilitat com cadires de rodes. La gestió d’aquest projecte ha sigut complexa. Sempre es poden millorar alguns aspectes,  però en general s'ha tret un balanç positiu.

Aquesta nova iniciativa ha sigut recolzada i recalcada per Rosario Royo, regidora de Cultura de l’Ajuntament de Vila-real, qui va declarar que “el fet que Fitcarrer haja pensat en eixos col·lectius vulnerables ja ens permet ser conscients que hi ha una part de la societat que no tenen les mateixes capacitats”, i va afegir que “això també fa que, a l’hora de programar un esdeveniment, es pense en el dret d’aquestes persones a gaudir de la cultura”.

Altrament, Mou-te es constituïa amb diferents punts físics repartits per diverses localitzacions de la ciutat, on aquestes persones podien acudir com a punt d’encontre i, a més a més, on les entitats que col·laboraven podien muntar el seu estand per informar a la resta de la societat sobre aquest col·lectiu vulnerable.

Membres Creu Roja i Acudim al punt Mou-te de la plaça Major de Vila-real.

La idea va nàixer de la col·laboració de Fitcarrer amb l’Associació Col·lectiu-Unió d’Integració al Discapacitat de Vila-real (ACUDIM), que aquest any compleix el seu 25 aniversari. Juntament amb ACUDIM, també ha contribuït Creu Roja Vila-real amb un paper essencial. Ho ha fet amb un servei de voluntariat que consistia en assistir a aquestes persones durant els espectacles, com també encarregar-se del seu trasllat d’unes localitzacions a altres per gaudir de l’oferta cultural de Fitcarrer. Segons afirma la coordinadora del punt Mou-te per part de Creu Roja, Elena Soler, un total de trenta van ser els voluntaris que van accedir a ajudar als trenta discapacitats que demanaren aquest servei, una ajuda que alguns dels assistents van qualificar “d’excepcional i meravellosa”.

La falta d’ajuda és el principal problema

Aquesta iniciativa suposa un gras pas per apropar la cultura a eixa part de la societat vulnerable. La falta d’un acompanyant és el principal problema amb el qual han de lidiar les persones discapacitades, ja que la majoria d’aquestes necessiten assistència en certs moments com anar al bany o moure’s per espais concorreguts. Fina Mora, presidenta de l’associació ACUDIM i persona amb mobilitat reduïda, exposa que “aquesta col·laboració amb Fitcarrer ha permés eliminar barreres culturals per a les persones discapacitades” i apunta que “molts dels seus associats han pogut acudir a veure els espectacles, la qual cosa no haguera sigut possible sense l’ajuda del voluntariat de Creu Roja”.

Voluntària assistint a un discapacitat a la funció Full House.

Declaracions com aquesta última evidencien una realitat que es reflecteix en l’últim estudi realitzat per la Confederació Espanyola de Persones amb Discapacitat Física i Orgànica (COCEMFE) en col·laboració amb la Fundació Mutua de Propietaris. Segons les dades recollides en aquest, vora 1,8 milions de persones amb mobilitat reduïda necessiten ajuda per poder eixir de sa casa i més de 100 000 no ixen perquè no disposen d’aquesta, un fet que el festival vila-realenc ha intentat pal·liar amb aquest servei Mou-te.

L’accessibilitat com a repte

Traslladar l’escenari al carrer com fa aquest festival suposa un impediment relativament considerable per aquests col·lectius, ja que l’entorn urbà presenta diverses dificultats i reptes per a les persones amb mobilitat reduïda i diversitat funcional, encara que la via pública no és allò que més els preocupa. Respecte als esdeveniments culturals, l’accessibilitat a recintes o edificis on tenen lloc aquests determina si les persones d’aquest col·lectiu vulnerable poden o no gaudir de la cultura.

Afortunadament, s’ha anat avançant progressivament en els últims anys i hui en dia és un fet cada volta menys freqüent per aquestes persones. Des que es va aprovar el Reial Decret Legislatiu 1 de 2013 d’Edificis Públic Accessibles a persones amb discapacitat, els teatres, cinemes, museus, recintes ferials... van començar ha reformar part de la seua infraestructura per poder millorar i fer dels seus espais uns més inclusius i accessibles. “Abans no hi havia cap lloc habilitat per a gent com nosaltres. Ara sí, encara que en moltes ocasions hem d’entrar per la porta de darrere —que no ens agrada a ningú— però almenys entres, cosa que abans no podies”, afegeix Mora.

Tota pedra fa paret

Tenint en compte les dificultats a les quals s’afronten aquestes persones discapacitades, iniciatives com aquestes suposen una pedra menys dins del seu procés d’integració a la societat. “Fa un parell d’anys no se’ns tenia en compte, no teníem tanta visibilitat. Una volta se’ns obri les portes tot el món té cabuda”, aclareix Fina.

Quan l’accessibilitat existeix, la integració dels discapacitats i la seua normalització és més fàcil i Fitcarrer ho ha aconseguit simplement adaptant el seu festival. Aquest fet suposa un impuls perquè la cultura en general s’aprope més encara a la ciutadania. “Aquesta la formem totes i tots”, exposa Royo, qui apunta que des de la seua regidoria “ens comprometem a complir certs objectius, entre els quals es troba la inclusió de tots els col·lectius, sobretots els vulnerables, en les activitats culturals”.

Dos persones discapacitades al front de l'actuació Tururú Tutu.