La llibreria de la llibertat atacada pel feixisme a Gandia

Una investigació de Vicent Cremades rescata de la memòria la transició democràtica a la Safor i de com la societat es va organitzar per acabar amb el franquisme

Pintades feixistes en la façana de la llibreria la Fona. Foto: Josep Sendra 

Júlia Gironés. Gandia

Vicent Cremades i Arlandis ha presentat recentment a Gandia el seu nou llibre anomenat La transició a la democràcia a Gandia (1973-1983). Els moviments socials a la Safor. Un treball profund que ha materialitzat en 722 pàgines on ajunta diferents disciplines amb l'objectiu de rescatar la memòria democràtica. El llibre ha estat publicat per la Institució Alfons el Magnànim i presentat en diferents pobles de la comarca.

Després d'escriure L'Església en la transició. El fet nacional al País Valencià: la revista Saó (1976-1983) i La transició democràtica: mirades i testimonis –coordinador, juntament amb Jesús Eduard Alonso i López, publicades a l'Editorial Riu Blanc d'Oliva, l'any 2013–, Cremades s'ha centrat en les costoses vivències, que molts van protagonitzar, d'eixir del feixisme. A més, ha desglossat la transició a Gandia i a la Safor des d’una visió periodística, històrica, política, antropològica i sociològica.

L'autor assegura que no ha sigut un llibre fàcil d'escriure perquè "ha patit l'escolta d'històries de lo més doloroses". No obstant això, creu que les conseqüències de redactar aquest llibre aportaran beneficis a la societat pel fet que es recorda una etapa difícil, però que va servir d'emancipació cultural a València de la qual devem sentir-nos orgullosos. A banda, incideix en els residus que han quedat incrustats en els nuclis de l'Estat i sacseja els errors de la transició amb una extensa crítica al present.

Dins de la seua obra dedica diversos capítols a la investigació de la repressió sofrida a la cultura i per extensió, a la llengua, per part del règim feixista. En el llibre relata la història de la llibreria situada al carrer Puríssima a Gandia els primers anys de democràcia. Centre que aglutinava llibres, pòsters i discs que la dictadura havia prohibit i censurat. D’altra banda, Cremades ens conta com "la llibreria va sofrir moltes amenaces telefòniques de bombes i uns quants atemptats per part dels neofranquistes reaccionaris i violents". Afirma que la valentia era l'única opció per la llibertat cultural.

Les vivències que l'autor exposa en el llibre han recorregut desenes de pobles de la comarca, donant-li valor a aquella societat que va fer front a la injustícia. L'autor expressa el mateix en cada presentació del llibre: "Ser la veu de moltes persones i històries que van ajudar a fer que actualment el nostre patrimoni cultural i la nostra llengua estiga intacte, em fa enormement afortunat".